Petits versos geomètrics

Doncs això, d'aquí poc començarà la sèrie de petites poesies geomètriques.

Ambigüitat mental

Només sé que no sé res.definir-me en un vers m'és impossible, i en dos llibres encara més. No tinc res clar, pràcticament, i no tinc pas la convenció pròpia de que tots aquest moments en els que intento pensar què penso serveixin de gaire. Probablement no siguin versos el que necessiti, probablement siguin petites eternitats que deixin marca on l'han de deixar. Quin és el camí a agafar, quin és el moment en fer-ho. Què és el que anhelo, iq uè és el que anhelava al passat. Viure del passat no és ocurrent, ni viure del futur. Cal viure un present viu i càlid. Ment obliqua i invàlida.

Tot plegat són reflexions perdudes.

Principis

Probablement, tots els principis siguin durs, alguns més que d'altres, però impliquen certa duresa. Començo aquest blog no sé a fi de què, no sé amb quin motiu, i no sé si per explicar les meves penes, espero que no sigui així, el fet de que algun company m'hagi parlat del seu blog i l'hagi pogut visitar ha fet, suposo, que hem senti atret per aquesta idea. I què millor que agafar la que crec que és la meva opció preferida, la reflexió. Reflexionar de fets diversos i reflexionar de aspectes diferents, des de la poesia, la política, el barça, l'amor, o la metafísica. Crec que cal aprendre què tenim al voltant per a poder adaptar-nos-hi, o poder decidir fugir-ne.

Així doncs, espero poder ser prou clar amb tot el que digui a auqest blog.