Ànima en poesia

Entre formes penetrants,
escric aquests versos,
carregats d'amor,
carregats d'ira,
i carregats, alhora,
de conspiració.

L'ànima que flueix en mi,
l'ànima que m'empeny,
com un roca,
a fer tot el que faig
es desperta,
i amb ella, tot l'esperit crític
que rau dins meu.

Neixo a cada instant,
moro a cada segon,
Recito i escric llibertat,
moro com a lluitador,
esdevinc màrtir del que,
suposadament, s'anomena llibertat.

Sóc intangible.
Ningú em veu.
Res és el que sembla,
la lluita per a la supervivència,
ha esdevingut en el meu estandart.

No recordo dies millors,
però i què?
De què serveix clausurar-me
en essperits perduts,
en lluites de màrtirs morts,
en paraules de líders antics?

La lluita del dia a dia em mata,
em destrossa per dins,
em fa mal i rabia.
Tanmateix, aquesta rabia,
la transformo en versos,
com aquests.

La rabia, no és res més que el resultat de l'erosió.


Avui sobre el fons de la meva gran deesa musical, l'Aretha. Aretha Franklin – Going Down Slow

Incert

Incert. Tot és incert. El futur és incert. Res canvia, tot es tranforma, diuen. Els versos que t'escric dia rere dia em mantenen en un immens paradís de pols. Un paradís gris, un lloc on les formes es dilueixen entre merda, entre colors foscos i música desesperant. T'estimo cada dia més, i no sé si això m'allunya de tu. L'amor, prohibit, es dilueix com tot. Mantenc les formes mentals, perdo les forces emocionals dia rere dia. Em consumeix per dins. Em crema. Em fa mal estimar-te. Em fa mal sentir-te tan a prop meu, quan ets tan lluny. Em mata pensar en tu. Em destrossa ser el caballer de la teva ànima. Em dol no poder deslligar-me de tu. Em dol tenir pensaments per a tu a cada moment. No m'entenc. No existeixo. No sóc. T'estimo.


Linies escrites sota el fons musical de'n Sanjosex - Futur Incert :

(en vista de que a Youtube només hi ha una versió en directe mal grabada, i Spotify no em deixa copiar el link. Ho deixo en una recomanació.)

Un cúmul de despropòsits m'empara.

Un seguit de versos em defineix.

Amors impossibles em descriuen.

Lluites imbersemblants em mostren.

Angles difusos em fan sentir millor.

Melodies bucòliques em fan sentir millor.

Lluites èpiques fan de mi millor persona.

Còctels de gent diversa m'allunyen de tot.