Només sé que no sé res.definir-me en un vers m'és impossible, i en dos llibres encara més. No tinc res clar, pràcticament, i no tinc pas la convenció pròpia de que tots aquest moments en els que intento pensar què penso serveixin de gaire. Probablement no siguin versos el que necessiti, probablement siguin petites eternitats que deixin marca on l'han de deixar. Quin és el camí a agafar, quin és el moment en fer-ho. Què és el que anhelo, iq uè és el que anhelava al passat. Viure del passat no és ocurrent, ni viure del futur. Cal viure un present viu i càlid. Ment obliqua i invàlida.
Tot plegat són reflexions perdudes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada