Viatges fotogràfics a terres gironines

Disipat entre formes opaques, i imatges tel·lúriques, els viatges amunt, cap a la terra que tothom diu que és maca, es transformen en petits instants romàntics i bucòlics, alhora que fantàstics. Sempre amb bona companyia, ja sigui d'algun amic, d'alguna melodia, o d'algun diari, converteixo cada instant, cada imatge en un món, i tot ocórre com si de càmara lenta es tractés. Recorro cada forma, declinant-la a la meva ment, transformant-la en angles de la realitat, en paradoxes de la veritat. Cada fulla esdevé presa a la meva ment, i jo, esdevinc en ple contacte amb les diverses formes tel·lúriques que recórro. Així doncs, us deixo amb cuatre versos que vaig escriure al mateix tren l'altre dia:

La naturalesa recórre el meu voltant,
formes exhasperants,
diluides entre el sol,
i la boira matinera.

L'expressió tel·lúrica,
es fon,
i no tinc cap altra sortida
que el cel.

Tombo el cap,
i des de la finestra,
d'aquest tren,
recorro la mirada,
d'un costat a l'altre,
tot fonent-me,
entre paradisos tel·lúrics,
entre la breu llum solar,
i la boira matinera,
que la tapa.

Rere un taló,
com si d'un actor es tractés,
t'anhelo, i t'estimo.

T'espero rere paradigmes,
petites infinituds,
que s'amaguen,
les unes, de les altres.

Et necessito,
t'esimo,
ets el meu amor encobert.