Rere un taló,
com si d'un actor es tractés,
t'anhelo, i t'estimo.
T'espero rere paradigmes,
petites infinituds,
que s'amaguen,
les unes, de les altres.
Et necessito,
t'esimo,
ets el meu amor encobert.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada