Poema per a una dama bella

Estimada dama,
no és el món suficient petit,
com perquè el meu amor per tu,
no hi tingui lloc.

No hi ha al món cap forma
que demostri que tot varia,
quan tu ets aquí.

Cap forma que he demmostri,
d'una vegada per totes,
que tu vols ser amb mi,
per sempre.

Cap imatge que hem digui,
que tu, la dama més bella de l'univers,
m'estima.

Jo t'estimo,
és més,
m'he enamorat bojament.

Els dies es succeeixen,
un rere l'altre,
i amb ells el meu amor a tu,
creixent.



PD: Us escric això amb un parell de litres de cervesa a sobre.....

Tot es revoluciona,
tot es mou,
tot es deforma,
tot és líquid,
tot és dispers,
però el meu amor per tu,
no el puc canviar.

No sé (aquell dia)

Recordo quan vaig sortir,
a buscar-te desitjava anar,
sense rumb jo vaig divagar,
a tots els carrers hem van veure passar.

TORNADA
No sé, què vas fer aquell dia,
No sé, què et va passar,
No sé, com éren les carícies,
No ho puc oblidar.

Les imatges van prendre els carrers,
a la premsa no deien res més,
les paraules no volien dir res,
i et cercava entre mars, i carrers.

TORNADA

(recitat)
Apegada a mis brazos como una enredadera,
las hojas recojían tu voz lenta y en calma,
hoguera de estupor en que mi voz ardía,
dulce jacinto azul torcido sobre mi alma.

TORNADA




Aqeusta és una canó en Do sostingut menor. Els versos on posa recitat són de Pablo Neruda, pertanyen al llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada.