Recordo quan vaig sortir,
a buscar-te desitjava anar,
sense rumb jo vaig divagar,
a tots els carrers hem van veure passar.
TORNADA
No sé, què vas fer aquell dia,
No sé, què et va passar,
No sé, com éren les carícies,
No ho puc oblidar.
Les imatges van prendre els carrers,
a la premsa no deien res més,
les paraules no volien dir res,
i et cercava entre mars, i carrers.
TORNADA
(recitat)
Apegada a mis brazos como una enredadera,
las hojas recojían tu voz lenta y en calma,
hoguera de estupor en que mi voz ardía,
dulce jacinto azul torcido sobre mi alma.
TORNADA
Aqeusta és una canó en Do sostingut menor. Els versos on posa recitat són de Pablo Neruda, pertanyen al llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada