dimarts, 27 de juliol del 2010

Lluny de mi

sense entendre perquè,
els colors se'm deformen.
Ets lluny, si.
Interpreto la teva silueta,
delirant.
El fons musical que m'acompanya,
no m'ajuda gens ni mica.
T'anhelo, t'espero,
et vull, et desitjo.
Ebri de nit,
borratxo de desitjos,
enganxat a els somnis,
com un ionqui del crack.
Espero que passin els dies,
espero que els colors,
deixin de deformar-se.
No m'entenc,
et tinc lluny.
M'agradaria poder dir-te,
que t'estimo,
però no puc.
Ets lluny, si.
Ets més enllà de l'horitzó,
ets més enllà del mar,
més enllà de les muntanyes,
més enllà de les expressions tel·lúriques,
ets lluny de mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada