sona en Brel,
mentre com un cartró de tabac,
els dies es consumeixen,
entre bruts i tristos,
i dessolats paisatges
de l'ànima.
sóc ambigu amb mi
sol, exhasperant.
hem descric amb angles,
paradoxes de la veritat,
metàfores de l'espai,
epítets de la raó,
i tot un seguici
de recursos estilístics,
prefabricats,
com aquesta merda de realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada