T'intento descriure però no puc.
Rere aquest gris paradigma,
agrupo estels,
i constel·lacions.
Relacions inmorals,
que amb el temps,
han degradat tot allò,
que en un moment en van dir vida.
I què cony passa?
Si rere cada vers
amago la veritat,
i rere cada veritat
amago una mentida.
Deliro.
La veu interromp el que la ment,
cansada de tot i de res,
pensa i imagina,
i declina,
i somia,
i anhela.
Bah!
Coi de somnis de poetes,
que escriuen amb música de'n James Cotton.
Merda de versos que amaguen veritats i mentides,
Merda d'imatges que es projecten a l'infinit.
Merda d'utopies per les que lluitar.
PS:Poema utòpic escrit sobre el How blues can you get? de'n James Cotton.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada