dimarts, 30 d’agost del 2011

I què cony passa?

T'intento descriure però no puc.

Rere aquest gris paradigma,
agrupo estels,
i constel·lacions.

Relacions inmorals,
que amb el temps,
han degradat tot allò,
que en un moment en van dir vida.

I què cony passa?
Si rere cada vers
amago la veritat,
i rere cada veritat
amago una mentida.

Deliro.
La veu interromp el que la ment,
cansada de tot i de res,
pensa i imagina,
i declina,
i somia,
i anhela.

Bah!

Coi de somnis de poetes,
que escriuen amb música de'n James Cotton.
Merda de versos que amaguen veritats i mentides,
Merda d'imatges que es projecten a l'infinit.
Merda d'utopies per les que lluitar.


PS:Poema utòpic escrit sobre el How blues can you get? de'n James Cotton.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada