dijous, 20 de desembre del 2012

Back to Roots

Reprenc l'activitat d'aquest blog que, com veieu, el tenia més que abandonat, per aprofitar la ocasió i penjar una petita ressenya que havia de fer per la universitat sobre un producte cultural. Feia molt de temps que volia parlar sobre un àlbum en concret, i aquesta ha estat la meva millor ocasió per fer-ho. Així doncs, us deixo la meva petita ressenya sobre el Judgement Day dels Raging Fyah.




Judgement Day, de Raging Fyah

En l'ambient que rodeja la música jamaicana, hi ha una expressió que es fa servir amb molta freqüència, que és “Back to roots” (tornar a les arrels), una expressió que es fa servir quan sona música relativament antiga, i de gran tradició. L'escena actual està fent un procés similar, i és per això que l'àlbum de debut del grup Raging Fyah, Judgement Day té una gran importància i transcendència.

A l'àlbum Judgement Day, el grup Raging Fyah denota clarament aquesta tendència anteriorment mencionada. Els so de les seves cançons no s'ajuda de cap instrument electrònic. No hi ha cap sintetitzador, doncs únicament sonen instruments amb una certa tradició, instruments que des de sempre han caracteritzat els grups de reggae. Raging Fyah, doncs, torna a les arrels, torna als músics volcats en un sol projecte, i torna a la creació màxima al servei d'un únic grup, on no hi destaca cap membre en concret. Hi destaca el so. Les diverses 11 pistes, incloent-hi una versió en directe d'una cançó, contenen un so complet i tradicional, un so que, com bé he dit anteriorment, evoca a les tradicionals bandes jamaicanes, com The Wailers, Third World, o Black Uhuru. És doncs, un àlbum en el que tenen gran transcendència les influències d'altres estils com el Soul, o el Rock, i que contribueixen a donar aquest so únic que caracteritza el grup.

Són cada cop més bandes les que s'apunten a fer aquest procés que descrivia a l'inici d'aquesta ressenya, i és que cada vegada més podem veure grups que tornen a buscar un so unitari, un so no digitalitzat, un so que evoqui a les arrels d'un estil de música, que com tots, ha anat evolucionant amb el temps i ha anat trobant la mà de les tecnologies musicals. Tornar enrere. Fer un pas enrere per fer-ne dos endavant, en un estil que ha rebut moltes crítiques sobre la seva evolució musical lligada amb la tecnologia. És per això, que l'àlbum Judgement Day de Raging Fyah esdevé en un gran estandart dels grups que de nou, busquen sonar com les bandes més pròpies dels anys 60, 70, o principis dels 80, bandes en què, com bé he dit, la importància rau en el so i la qualitat, i no en el nom dels seus membres.  



Us deixo ara amb un enllaç del grup:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada