Judgement Day, de Raging Fyah
En l'ambient que rodeja la música jamaicana, hi ha una expressió
que es fa servir amb molta freqüència, que és “Back to roots”
(tornar a les arrels), una expressió que es fa servir quan sona
música relativament antiga, i de gran tradició. L'escena actual
està fent un procés similar, i és per això que l'àlbum de debut
del grup Raging Fyah, Judgement Day té una gran importància i
transcendència.
A l'àlbum Judgement Day, el grup Raging Fyah denota clarament
aquesta tendència anteriorment mencionada. Els so de les seves
cançons no s'ajuda de cap instrument electrònic. No hi ha cap
sintetitzador, doncs únicament sonen instruments amb una certa
tradició, instruments que des de sempre han caracteritzat els grups
de reggae. Raging Fyah, doncs, torna a les arrels, torna als músics
volcats en un sol projecte, i torna a la creació màxima al servei
d'un únic grup, on no hi destaca cap membre en concret. Hi destaca
el so. Les diverses 11 pistes, incloent-hi una versió en directe
d'una cançó, contenen un so complet i tradicional, un so que, com
bé he dit anteriorment, evoca a les tradicionals bandes jamaicanes,
com The Wailers, Third World, o Black Uhuru. És doncs, un àlbum en
el que tenen gran transcendència les influències d'altres estils
com el Soul, o el Rock, i que contribueixen a donar aquest so únic
que caracteritza el grup.
Són cada cop més bandes les que s'apunten a fer aquest procés que
descrivia a l'inici d'aquesta ressenya, i és que cada vegada més
podem veure grups que tornen a buscar un so unitari, un so no
digitalitzat, un so que evoqui a les arrels d'un estil de música,
que com tots, ha anat evolucionant amb el temps i ha anat trobant la
mà de les tecnologies musicals. Tornar enrere. Fer un pas enrere per
fer-ne dos endavant, en un estil que ha rebut moltes crítiques sobre
la seva evolució musical lligada amb la tecnologia. És per això,
que l'àlbum Judgement Day de Raging Fyah esdevé en un gran
estandart dels grups que de nou, busquen sonar com les bandes més
pròpies dels anys 60, 70, o principis dels 80, bandes en què, com
bé he dit, la importància rau en el so i la qualitat, i no en el
nom dels seus membres.
Us deixo ara amb un enllaç del grup: