divendres, 14 de maig del 2010

Coodependències amb els ulls tapats

Passen els dies, com anys. Pàgines abstèmies de dies radiants, de dies de maig plujosos, de dies on creus que estas apoderan-te de la vida, que per molt que diguin, el pas del temps no t'atraparà. Tu ets aquell savi invencible, amb els ulls tapats. Tu ets aquell animal infalible, amb els ulls tapats. Només et fa falta obrir els ulls, aixecar les antenes a la coodependència que tens al teu entorn. El temps és relatiu per a aquells qui volen que ho sigui, per tots aquells qui ens pensem que so amos del nostre temps, quan en realitat tan sols en som esclaus. Esclau del temps. Inevitable, però cert. El temps és una abigüitat mental inamobible, el temps seguirà passant, o és que algú pot viure sense temps? Què passarà el dia que no hi hagi temps? És dons, la nostra coodependència. El temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada