Doncs avui, de sobte, com qui no vol la cosa m'he trobat amb un exemplar del 84 de l'antologia poètica de Miquel Martí i Pol. Evidentment, no he pogut estar de llegir quatre versos, una mica per sobre. Podria posar aquí el poema de Ara MAteix, però me n'abstindré..prefereixo posart aquest, els últims versos(ja se sap, sempre mirem el primer i l'últim....). Diu així
No esperis cap senyal enllà dels vidres.
La quietud dels arbres i aquest vol
intermitent de la garsa no són
presagis de cap fosca meravella.
Tot el que busques és dins de la cambra,
dins mateix del poema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada