Sovint creiem que mai podem ser nosaltres, però afortunadament ens toca. És la història d'un treball que ha costat el seu treball, més que esforç, ja que en tot moment s'ha fet amb ganes i il·lusió. És una recompensa a tot el treball que hem fet, una recompensa a tots els que ens han donat suport, i sobretot una gran recompensa personal. És un premi reconegut (Serra i Moret), i ens l'ha entregat algú important (Conseller de Governació). Avui, fent valoració de lo d'ahir a la ràdio, me n'adonava de que són tots aquests bocins de temps musicals el que fa que sempre pugui estar orgullós del que faig. N'estic orgullós de tenir una poesia tant i tant preciosa a Catalunya, i sobretot, orgullós de formar part d'un grup de persones increïble, que actuació rere actuació anem agafant exepriència en tot aquest món de la poesia i de la música. La fusió és fascinant, i sincerament, hi disfruto molt fent-ho. Sóc feliç cantant i recitant poesia, i encara més, la poesia de la història catalana.
Quin plaer. Quina felicitat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada