Linies, i més linies.
Paraules ambigües,
versos delirants,
imatges closes.
El present,
aquest que tant m'ofega,
hem depara un futur,
hem declina unes formes,
que hem porten al demà.
T'anhelo demà.
anhelo recollir el fruit que hem donaràs,
anhelo que les teves curves, hem duguin,
finalment, a una recta estable.
Què cony vull més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada